Poema

Visita a la torre de l'aigua

Una postal especial

TALLER INTERCANVI

AQUI PODEU VEURE ALGUNES FOTOS DEL TALLER QUE VAN PREPARAR LA CARLA I LA NURIA , JO EM VAIG EMPORTAR UNA GALLINETA MOLT MACA  A CANVI DEL MEU ESTOIG

Visita a la ludoteca Margarida Bedós

Taller de contes

Aqui podeu veure els contes que van representar els altres grups

 El conte de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

                         

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

                          

El proper dilluns dia 27 visitarem la Ludoteca Margarida Bedós

Aqui us deixo algunes dades d'interés
 A les 15 h. sortirem de l'institut .

EL ELEFANTE ENCADENADO

Dspues de donar la explicació de com va sortir el nostre conte, i com m'agrada interpretar, vaig a explicar-vos el resum del conte. El seu titol es l'elefant encadenat,i l'autor és Jorge Bucay. La història parla sobre una nena que ve del circ amb la seva iaia, i quan arriben a casa li diu que li a agradat molt i que el que més li agrada del circ són els elefants, però que li fa molta pena veure que els tenen lligats i no es poden moure. La iaia al veure l'angoixa de la nena li explica el perquè els lliguen, li diu que desde petits els lliguen per poder domesticar-los, i que els elefants tenen molta memòria, tanta que quan són grans, ja estan acostumats a estar lligats i al saber que no es poden treure el lligam que ja ni ho intenten, i per forts i grossos que siguin, es conformen ja que així ho han viscut ja desde petits. Vam fer l'interpretació de l'elefant lligat i dos de nosaltres intentabem que es deslligues però no podia. Al final acaba que la nena s'aixeca de la cadira i li trenca les cadenes que el tenen subjectat per donar-li la llibertat. La "MORALEJA" d'aquest conte és que no perquè de petits ens diguin que no servim per fer segons què, o per treballar d'alguna cosa, o que no farem mai res a la vida, hem de fer cas, moltes vegades podem fer coses que mai ens haguessim imaginat, i si ens proposem algo a la vida , es pot conseguir, hem de tenir empenta, força i estar motivats i conseguirem els nostres proposits.

representació de un conte.

Aquest dimarts passat a oci vem representar per grups un conte. Va ser una experiència nova que em va agradar molt, encara que el meu grup o vem fer malament, ja que ens vem saltar un bon troç i no va quedar be ni es va entendre el significat, el motiu va ser que una companya va ser operada i no va ensejar ni un dia i un altra companya el dia de l'assaig també es va trobar malament i tampoc va vindre. Sens va donar l'oportunitat de repetir-ho el dijous i així o vem fer. Estic contenta ja que ens va quedar força bé, els companys i companyes de classe van entendre el significat i jo personalment segueixo donant-me compte de que m'agrada molt interpretar ja desde petita. Amb 10 anys vaig entrar a formar part d'un grup de teatre i vaig estar 11 anys, feiem bolos, anavem de concurs, una experiència molt agradable i que porto a la sang ja que la meva mare també va fer teatre durant molts anys i la veritat era una bona actriu. Ella ens va deixar desgraciadament fa 18 anys, però allà on estigui, li vui donar les gracies per deixarme aquesta herència del món de la interpretació.

Manifestación contra los recortes y la Lomce en Barcelona

Manifestación contra los recortes y la Lomce en Barcelona

Els companys de 2n ens expliquen la FCT

Tallers i activitats amb la gent gran - Espai Social Sabadell

Taller cançons per Sant Jordi

Preparant la cançó de Sant Jordi

Va arribar el dia de fer les normes per a la classe i el meu grup vam decidir fer un vídeo mut amb la ajuda dels gestos.
Les normes que estan representades són:

• Escoltem a les companyes
• Respectem els torns de paraula
• No menjar
• Seure bé
• Deixa el mòbil a classe guardat
• No cridar

Taller d'autocura

Taller divendres 12 : Jornada per l’autocura 

La Eva, la Carme , la Silvia M. i l’Imma  ens han presentat un taller molt interessant  que ens ha ajudat a conèixer  més tècniques per  tenir cura del nostre cos i la nostra ment  

Aquí podeu veure unes fotos de la sessió  i com estava de ben ambientat  el gimnàs , donaven ganes de quedar-te  allí gaudint de la tranquil·litat, la relaxació i la pau ...

Normas de classe del nois de TASOCT

Va arribar el moment de presentar el nostre vídeo que hem filmat amb les Normes de la Classe.
Va ser una cançó sorgida d'un capítol de la serie Los Simpsons i ens va fer il·lusió fer un remix d'aquesta.
Personalment em vaig sentir molt orgullós d'editar-lo i portar-ho a fi i vaig gaudir de valent amb els meus companys que són increibles.

Normes sorgides dintre de la cançó:
-No menjar a classe.
-No fumar.
-Ser puntual.
-No móvil i prendre atenció al professor.
-Sentar-se bé.
-No dormir.
-No es pega ni es beu ni es pinten les parets.
-No es patina a pels passadissos.


Esperem que us hagi agrada't i també em prepara't una sorpresa al final del vídeo que segur que us agradarà.

Normas de clase

VA ARRIBAR EL DIA EN QUE S'HAVIA DE REALITZAR LES NORMES DE CLASSE, AIXÍ DONCS QUE QUINA MILLOR MANERA QUE... REALITZAR-LA EN FORMAT VÍDEO!!

Hi han molts vídeos de classe, I ENCARA S'HA D'ESCOLLIR EL GUANYADOR, PERÒ AQUÍ DEIXEM UN TASTET D'UN D'ELLS!!

hA ESTAT UNA GRAN-EXPERIÈNCIA, MOLTA DIVERSIÓ, I UNA MANERA ORIGINAL DE REDACTAR UNES NORMES DE CONVIVÈNCIA EN CLASSE!!

Psicomotricitat per a gent gran

Dimecres 10 d’abril de 2013

Avui ha vingut la Marta, i ens ha explicat algunes tècniques per treballar la psicomotricitat amb les persones grans . Primer ens ha presentat algunes dinàmiques i exercicis  divertits però també calia estar atents i recordar les diferents consignes  que ens donava . Desprès per grups hem  pensat algunes activitats diferents i la Marta ens anava dient  que estava bé i que hauríem d’evitar si féssim l’exercici amb persones grans .  Crec que tots i totes hem aprés molt.

Marta moltes gràcies per ensenyar-nos i compartir una tarda amb nosaltres !!!

Aquí podeu veure les fotos i vídeos de la sessió . 

Cançó

 He trobat aquesta cançó buscant altres coses a la xarxa i he pensat en vosaltres...


 "No somos distintos ni laberintos para perderse
buscando razones en los corazones para quererse
No somos distintos, cuando amanecemos el sol aparece
por donde pisamos se hacen caminos, la hierba crece..."

 

MARRECS DE SALT

Trobada d'animadors i animadores socioculturals de Catalunya [Jornades] Dijous, 21 de Març del 2013

 L'objectiu d'aquesta trobada d'animadors i animadores socioculturals de Catalunya que es celebrarà el 21 de març, és oferir una mostra de l'Animació Sociocultural gironina, partint d'experiències i projectes en les que el cicle d'Animació Sociocultural de l'Institut Vallvera està vinculat.

Drets Humans emergents, Joc, APS i Biblioteques, Dinamització Juvenil, Emprenedoria, Castells, Eix Musical...

TALLER   CASTELLS

Integració i cohesió social des de la perspectiva de la colla castellera Marrecs de Salt.

Dinamització: Anna Massegur, membre de l'equip docent de la família de Serveis a la Comunitat de

l'Insitut Vallvera i membre de Marrecs de Salt. “Balta”, “JR” i “Pronom” membres de la Colla Marrec

s de Salt.

Organització de l'eix: alumnat de 2n d'ASC

On som?

Factoria Cultural Coma-Cros C/ Sant Antoni, 1 SALT

Color de camisa: Blau Ter
Colla fundada l'Octubre de 1995
Padrins: Ganxets de Reus | Castellers de Terrassa

 

Història

Tot i que la primera actuació de la colla va tenir lloc per les Fires de Sant Narcís de 1995, la presentació oficial va ser el 14 d'abril de 1996 a Salt, acompanyada pels Ganxets de Reus i pels Castellers de Terrassa.

El 28 d'octubre del 2001, els Marrecs van descarregar el primer 4 de 8 a la plaça del Vi de Girona i en la mateixa actuació també van carregar el 3 de 8. El 2006 van aconseguir descarregar el primer 3 de 8, i el 29 de juliol de 2007 van descarregar el 3 i el 4 de 8 en una mateixa actuació a la diada de la Festa Major de Salt. El 28 d'octubre del 2012 en les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona van fer la millor actuació de la història de la colla fins al moment i hi van realitzar per primera vegada tres castells de vuit. Van descarregar el 3 de 8 i el 4 de 8 i van carregar el primer 2 de 8 amb folre.

Han participat en quatre edicions del Concurs de castells de Tarragona.

En primer lloc, hem de dir que la terminologia que s’utilitza en el món casteller és molt semblant a la que s’utilitza a l’hora de construir un campanar.

El primer terme que m’agradaria ressaltar és el de la torre. En el món casteller, una torre és un castell format per dos rengles on, els integrants de cadascuna d’elles, es suporten mútuament amb l’ajuda dels seus braços. La terminologia torre també s’utilitza en la construcció dels campanars ja que moltes vegades (indistintament) son anomenats torres. El fet d’utilitzar la paraula torre és per dos motius ben diferenciats: per una banda, per tractar-se d’una construcció en alçada i per l’altra, degut al fet que moltes vegades aquestes construccions (en origen) tenien la funció de torre de defensa. Aquest darrer extrem era habitual en zones de frontera on aquests edificis s’havien de fortificar per re- butjar les ràtzies que volien conquerir pobles i ciutats.

La constitució general del castell amb la pinya, el folre (si és necessari) i els diferents pisos recorden molt a l’estructura d’un campanar. Podem dir que la pinya, amb tots els seus membres (contraforts, agulles, crosses, mans, laterals, vents, tapaforats i laterals) equival als fonaments del campanar: una estructura molt més ample que la resta de la construcció. El folre (tenim un exemple molt bonic en el campanar de l’església de Sant Feliu de Girona) equivaldria al talús que tenen algunes torres/ campanars ja que era un element bàsic per a la defensa, i que apareix en la majoria de fortificacions. L’agulla que apareix en alguns castells, que precisa- ment s’especifica després del nom del castells és un altre element típic del campanar. L’agulla en aquests edificis és un element (habitualment de forma piramidal) que corona el campanar. En el món casteller, la similitud amb aquest element el trobem l’enxaneta ja ha fet l’aleta i passa a formar part de l’agulla (pilar que queda al mig del cas- tell mentre aquest es va bastint). L’estructura del castell recorda molt a un campanar amb agulla o chapitel. Si analitzem termes més específics podem començar a parlar dels contraforts. El contraforts (situats a la part baixa del castell) tenen la funció d’evitar que el membre que forma part de cadascuna de les rengles es pugui desplaçar cap a darrera, fent que el castell caigui. En les torres/campanar la funció és exactament la mateixa: en aquest cas el contrafort ajuda a absorbir l’esforç horitzontal produït per la volta que forma cadascun dels pisos i, al mateix temps, ajuden a contrarestar els esforços del vent i possibles esforços sísmics. Pel que fa l’equilibri, la força i el seny: i tant que s’aplicaven en el món de la construcció! Tot i que de vegades (com va passar amb la catedral de Beauvais) es va anar tant al límit que va caure. En aquest sentit, el que feien era basarse en l’experiència prèvia, ja que no feien servir sistemes de càlcul(tal i com fem actualment). I bàsicament el que més controlaven (això des del punt de vista estructural s’ha compro- vat que dóna molts bons re- sultats) és la geometria dels elements construïts. I es que si aquesta estava ben executada, era molt difícil que caigués l’edifici. Finalment hem de dir que la similitud més gran entre castells i campanars la trobem quan estem davant d’un castell de 4, i si és amb agulla millor. A casa nostra  (demarcació de Girona) l’estructura de la majoria de torres campanar esta formada per base quadrada i a partir de certa alçada passem a tenir una planta octogonal. Per tant, la part baixa d’aquestes construccions és idèntica a un castell de quatre, tant des del punt de vista geomètric com des del punt de vista del funcionament estructural.

MARRECS DE SALT PILAR CATEDRAL GIRONA 2011

Característiques d'un casteller:

• Força : Són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L'origen dels castells rau en una època en que el poble estava acostumat a feines molt dures. En aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic, actualment es valora molt més la tècnica que la força.
• Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altra i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en el mateix pis, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort. De totes maneres el més important és tractar de ser equilibrats en tots els sentits.
• Valor : Una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell, sobretot la canalla, però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.
• Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-lo i tirar-lo a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç i concentració de tots depèn l'èxit del castell.

Tot i que el lema casteller es fonamenta tradicionalment en aquests quatre mots, n'hi ha molts d'altres igual, tant o més importants, necessaris per a la bona execució de la pràctica castellera: constància, treball, esforç, regularitat, confiança, compenetració, germanor, sort, etc.


Conjunt Fotos; Maite

Entrada del Blog feta per la Silvia O.

HÁBITOS EN CLASE !

Con todos ustedes, des de todas partes de Sabadell, Barcelona y Castellar ...

COMO COMPORTARSE EN CLASE !!

JOCS TRADICIONALS

JOCS TRADICIONALS

Reben aquest nom perquè provenen de la tradició popular, és a dir, s’han conservat en el temps passant de pares a fills.  Sovint, de la mateixa manera que passa amb els contes i les cançons tradicionals, aquests han sofert modificacions, reben diferents noms i presenten diverses variants.

Els jocs tradicionals són un element important i integral de la nostra cultura, que forma part de la nostra societat. L’escola i el sistema educatiu en particular, pretenen apropar als infants a la realitat social que els envolta. Una realitat molt diversa, àmplia, formada per infinitat d’aspectes. Els jocs tradicionals són una eina molt vàlida per afavorir aquesta integració i transmissió.

Es poden fer diverses classificacions dels jocs tradicionals.

Així s'obtenen les classificacions següents:

• habilitats motrius: jocs de saltar, jocs de precisió, jocs de cursa, joc de llançament.
• qualitats físiques: jocs de força, jocs de velocitat.
• material emprat: jocs de corda, jocs de pilota, jocs de bitlles, jocs de xapes.

Es pot explicar un joc tradicional a partir dels següents paràmetres:

Denominació, zona geogràfica d'origen, nombre de jugadors, edat dels jugadors, material, esquema i distribució, desenvolupament, normes del joc i variant.

Característiques principals de cada terme :

Tradicional -, segon la Gran Enciclopèdia Catalana, tradicional “és relatiu o pertanyent a tradició”.

. I tradició ho defineix com:

1) “transmissió, normalment oral, de pares a fills, de pràctiques, de costums, de creences, etc.”

2) “Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació”

Podem deduir que el joc tradicional és aquell que ha anat passant de generació en generació, la qual cosa implica, que ha arrelat en la societat (raó fonamental per decantar-me per aquest terme). La transmissió ha sigut oral, excepte en els últims anys que ha començat a ser escrita.

Els jocs populars catalans passen a formar part fonamental de la nostra cultura, que es construeix i es renova dia a dia amb les petites variacions que introdueixen els mateixos jugadors. Els jocs d'aquest recull són les versions jugades per les persones que els van explicar, i com a tals responen a un moment i un lloc concret.

DILLUNS ,18 de març

Aquesta tarda la Eva, la Silvia M. i la Silvia O. han presentat els jocs tradicionals a la classe d'Activitats d'Oci i han realitzat dos jocs.

"Els jocs tradicionals es van pasant de pares a fills, de generació en generació"

La iaia: Silvia O.
La filla enbarassada: Eva
La neta: Silvia M. 

JOC "1,2,3 Botifarra de pages"

Video: Maite

Video: Maite

JOC "Gallineta cega"

Al Senyor Coluccio (1988) revela que la universalitat del joc de la "gallineta cega" està àmpliament reconeguda i que els seus orígens es remunten a ritus molt antics relacionats amb adoracions prehistòriques. 

Altres fonts apunten que un dels jocs més populars entre els nens egipcis, grecs i romans era “la mosca de bronze” i que aquesta, podria haver donat lloc a la gallineta cega.

La Gallineta Cega es coneixia amb noms similars en diferents parts d'Europa, per exemple, a Alemanya se la coneixia com “Blinderkuh” (vaca cega), a Itàlia s'anomenava “mosca cieca” (mosca cega), i a Suècia “Blindbock” (cavall cec).

Una cosa curiosa és que durant l'edat Mitjana i èpoques després no només era un joc de nens, sinó que també hi jugaven els adults com es pot veure en algunes il·lustracions.

Video: Maite

fotos: Maite




Al final dels joc hem fet una posta en comú, si els coneixien, on els havien jugat, amb qui, de qui els havien aprés.