Visita a la torre de l'aigua

Una postal especial

TALLER INTERCANVI

AQUI PODEU VEURE ALGUNES FOTOS DEL TALLER QUE VAN PREPARAR LA CARLA I LA NURIA , JO EM VAIG EMPORTAR UNA GALLINETA MOLT MACA  A CANVI DEL MEU ESTOIG

Visita a la ludoteca Margarida Bedós

Taller de contes

Aqui podeu veure els contes que van representar els altres grups

 El conte de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

                         

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

                          

El proper dilluns dia 27 visitarem la Ludoteca Margarida Bedós

Aqui us deixo algunes dades d'interés
 A les 15 h. sortirem de l'institut .

EL ELEFANTE ENCADENADO

Dspues de donar la explicació de com va sortir el nostre conte, i com m'agrada interpretar, vaig a explicar-vos el resum del conte. El seu titol es l'elefant encadenat,i l'autor és Jorge Bucay. La història parla sobre una nena que ve del circ amb la seva iaia, i quan arriben a casa li diu que li a agradat molt i que el que més li agrada del circ són els elefants, però que li fa molta pena veure que els tenen lligats i no es poden moure. La iaia al veure l'angoixa de la nena li explica el perquè els lliguen, li diu que desde petits els lliguen per poder domesticar-los, i que els elefants tenen molta memòria, tanta que quan són grans, ja estan acostumats a estar lligats i al saber que no es poden treure el lligam que ja ni ho intenten, i per forts i grossos que siguin, es conformen ja que així ho han viscut ja desde petits. Vam fer l'interpretació de l'elefant lligat i dos de nosaltres intentabem que es deslligues però no podia. Al final acaba que la nena s'aixeca de la cadira i li trenca les cadenes que el tenen subjectat per donar-li la llibertat. La "MORALEJA" d'aquest conte és que no perquè de petits ens diguin que no servim per fer segons què, o per treballar d'alguna cosa, o que no farem mai res a la vida, hem de fer cas, moltes vegades podem fer coses que mai ens haguessim imaginat, i si ens proposem algo a la vida , es pot conseguir, hem de tenir empenta, força i estar motivats i conseguirem els nostres proposits.

representació de un conte.

Aquest dimarts passat a oci vem representar per grups un conte. Va ser una experiència nova que em va agradar molt, encara que el meu grup o vem fer malament, ja que ens vem saltar un bon troç i no va quedar be ni es va entendre el significat, el motiu va ser que una companya va ser operada i no va ensejar ni un dia i un altra companya el dia de l'assaig també es va trobar malament i tampoc va vindre. Sens va donar l'oportunitat de repetir-ho el dijous i així o vem fer. Estic contenta ja que ens va quedar força bé, els companys i companyes de classe van entendre el significat i jo personalment segueixo donant-me compte de que m'agrada molt interpretar ja desde petita. Amb 10 anys vaig entrar a formar part d'un grup de teatre i vaig estar 11 anys, feiem bolos, anavem de concurs, una experiència molt agradable i que porto a la sang ja que la meva mare també va fer teatre durant molts anys i la veritat era una bona actriu. Ella ens va deixar desgraciadament fa 18 anys, però allà on estigui, li vui donar les gracies per deixarme aquesta herència del món de la interpretació.

Manifestación contra los recortes y la Lomce en Barcelona

Manifestación contra los recortes y la Lomce en Barcelona

Els companys de 2n ens expliquen la FCT