JOCS TRADICIONALS
Reben aquest
nom perquè provenen de la tradició popular, és a dir, s’han conservat en el
temps passant de pares a fills. Sovint,
de la mateixa manera que passa amb els contes i les cançons tradicionals,
aquests han sofert modificacions, reben diferents noms i presenten diverses
variants.
Els jocs tradicionals són un element important i
integral de la nostra cultura, que forma part de la nostra societat. L’escola i
el sistema educatiu en particular, pretenen apropar als infants a la realitat
social que els envolta. Una realitat molt diversa, àmplia, formada per infinitat
d’aspectes. Els jocs tradicionals són una eina molt vàlida per afavorir aquesta
integració i transmissió.
Es poden fer
diverses classificacions dels jocs tradicionals.
Així
s'obtenen les classificacions següents:
- habilitats motrius: jocs de saltar, jocs de precisió, jocs de cursa, joc de llançament.
- qualitats físiques: jocs de força, jocs de velocitat.
- material emprat: jocs de corda, jocs de pilota, jocs de bitlles, jocs de xapes.
Es pot
explicar un joc tradicional a partir dels següents paràmetres:
Denominació,
zona geogràfica d'origen, nombre de jugadors, edat dels jugadors, material, esquema
i distribució, desenvolupament, normes del joc i variant.
Característiques principals de cada terme :
Tradicional -, segon la Gran Enciclopèdia Catalana,
tradicional “és relatiu o pertanyent a tradició”.
. I tradició ho defineix com:
1) “transmissió, normalment oral, de pares a fills,
de pràctiques, de costums, de creences, etc.”
2) “Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació
en generació”
Podem deduir que el joc tradicional és aquell que ha anat passant de
generació en generació, la qual cosa implica, que ha arrelat en la societat
(raó fonamental per decantar-me per aquest terme). La transmissió ha sigut
oral, excepte en els últims anys que ha començat a ser escrita.
Els jocs populars catalans passen a formar
part fonamental de la nostra cultura, que es construeix i es renova dia a dia
amb les petites variacions que introdueixen els mateixos jugadors. Els jocs
d'aquest recull són les versions jugades per les persones que els van explicar,
i com a tals responen a un moment i un lloc concret.
DILLUNS ,18 de març
Aquesta tarda la Eva, la Silvia M. i la Silvia O. han presentat els jocs tradicionals a la classe d'Activitats d'Oci i han realitzat dos jocs.
"Els jocs tradicionals es van pasant de pares a fills, de generació en generació"
La iaia: Silvia O.
La filla enbarassada: Eva
La neta: Silvia M.
JOC "1,2,3 Botifarra de pages"
Video: Maite
Video: Maite
JOC "Gallineta cega"
Al Senyor Coluccio
(1988) revela que la universalitat del joc de la "gallineta cega"
està àmpliament reconeguda i que els seus orígens es remunten a ritus molt
antics relacionats amb adoracions prehistòriques.
Altres fonts
apunten que un dels jocs més populars entre els nens egipcis, grecs i romans
era “la mosca de bronze” i que aquesta, podria haver donat lloc a la gallineta
cega.
La Gallineta
Cega es coneixia amb noms similars en diferents parts d'Europa, per exemple, a
Alemanya se la coneixia com “Blinderkuh” (vaca cega), a Itàlia s'anomenava
“mosca cieca” (mosca cega), i a Suècia “Blindbock” (cavall cec).
Una cosa
curiosa és que durant l'edat Mitjana i èpoques després no només era un joc de
nens, sinó que també hi jugaven els adults com es pot veure en algunes il·lustracions.
Video: Maite
Al final dels joc hem fet una posta en comú, si els coneixien, on els havien jugat, amb qui, de qui els havien aprés.
