MARRECS DE SALT

Trobada d'animadors i animadores socioculturals de Catalunya [Jornades] Dijous, 21 de Març del 2013

 L'objectiu d'aquesta trobada d'animadors i animadores socioculturals de Catalunya que es celebrarà el 21 de març, és oferir una mostra de l'Animació Sociocultural gironina, partint d'experiències i projectes en les que el cicle d'Animació Sociocultural de l'Institut Vallvera està vinculat.

Drets Humans emergents, Joc, APS i Biblioteques, Dinamització Juvenil, Emprenedoria, Castells, Eix Musical...

TALLER   CASTELLS

Integració i cohesió social des de la perspectiva de la colla castellera Marrecs de Salt.

Dinamització: Anna Massegur, membre de l'equip docent de la família de Serveis a la Comunitat de

l'Insitut Vallvera i membre de Marrecs de Salt. “Balta”, “JR” i “Pronom” membres de la Colla Marrec

s de Salt.

Organització de l'eix: alumnat de 2n d'ASC

On som?

Factoria Cultural Coma-Cros C/ Sant Antoni, 1 SALT

Color de camisa: Blau Ter
Colla fundada l'Octubre de 1995
Padrins: Ganxets de Reus | Castellers de Terrassa

 

Història

Tot i que la primera actuació de la colla va tenir lloc per les Fires de Sant Narcís de 1995, la presentació oficial va ser el 14 d'abril de 1996 a Salt, acompanyada pels Ganxets de Reus i pels Castellers de Terrassa.

El 28 d'octubre del 2001, els Marrecs van descarregar el primer 4 de 8 a la plaça del Vi de Girona i en la mateixa actuació també van carregar el 3 de 8. El 2006 van aconseguir descarregar el primer 3 de 8, i el 29 de juliol de 2007 van descarregar el 3 i el 4 de 8 en una mateixa actuació a la diada de la Festa Major de Salt. El 28 d'octubre del 2012 en les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona van fer la millor actuació de la història de la colla fins al moment i hi van realitzar per primera vegada tres castells de vuit. Van descarregar el 3 de 8 i el 4 de 8 i van carregar el primer 2 de 8 amb folre.

Han participat en quatre edicions del Concurs de castells de Tarragona.

En primer lloc, hem de dir que la terminologia que s’utilitza en el món casteller és molt semblant a la que s’utilitza a l’hora de construir un campanar.

El primer terme que m’agradaria ressaltar és el de la torre. En el món casteller, una torre és un castell format per dos rengles on, els integrants de cadascuna d’elles, es suporten mútuament amb l’ajuda dels seus braços. La terminologia torre també s’utilitza en la construcció dels campanars ja que moltes vegades (indistintament) son anomenats torres. El fet d’utilitzar la paraula torre és per dos motius ben diferenciats: per una banda, per tractar-se d’una construcció en alçada i per l’altra, degut al fet que moltes vegades aquestes construccions (en origen) tenien la funció de torre de defensa. Aquest darrer extrem era habitual en zones de frontera on aquests edificis s’havien de fortificar per re- butjar les ràtzies que volien conquerir pobles i ciutats.

La constitució general del castell amb la pinya, el folre (si és necessari) i els diferents pisos recorden molt a l’estructura d’un campanar. Podem dir que la pinya, amb tots els seus membres (contraforts, agulles, crosses, mans, laterals, vents, tapaforats i laterals) equival als fonaments del campanar: una estructura molt més ample que la resta de la construcció. El folre (tenim un exemple molt bonic en el campanar de l’església de Sant Feliu de Girona) equivaldria al talús que tenen algunes torres/ campanars ja que era un element bàsic per a la defensa, i que apareix en la majoria de fortificacions. L’agulla que apareix en alguns castells, que precisa- ment s’especifica després del nom del castells és un altre element típic del campanar. L’agulla en aquests edificis és un element (habitualment de forma piramidal) que corona el campanar. En el món casteller, la similitud amb aquest element el trobem l’enxaneta ja ha fet l’aleta i passa a formar part de l’agulla (pilar que queda al mig del cas- tell mentre aquest es va bastint). L’estructura del castell recorda molt a un campanar amb agulla o chapitel. Si analitzem termes més específics podem començar a parlar dels contraforts. El contraforts (situats a la part baixa del castell) tenen la funció d’evitar que el membre que forma part de cadascuna de les rengles es pugui desplaçar cap a darrera, fent que el castell caigui. En les torres/campanar la funció és exactament la mateixa: en aquest cas el contrafort ajuda a absorbir l’esforç horitzontal produït per la volta que forma cadascun dels pisos i, al mateix temps, ajuden a contrarestar els esforços del vent i possibles esforços sísmics. Pel que fa l’equilibri, la força i el seny: i tant que s’aplicaven en el món de la construcció! Tot i que de vegades (com va passar amb la catedral de Beauvais) es va anar tant al límit que va caure. En aquest sentit, el que feien era basarse en l’experiència prèvia, ja que no feien servir sistemes de càlcul(tal i com fem actualment). I bàsicament el que més controlaven (això des del punt de vista estructural s’ha compro- vat que dóna molts bons re- sultats) és la geometria dels elements construïts. I es que si aquesta estava ben executada, era molt difícil que caigués l’edifici. Finalment hem de dir que la similitud més gran entre castells i campanars la trobem quan estem davant d’un castell de 4, i si és amb agulla millor. A casa nostra  (demarcació de Girona) l’estructura de la majoria de torres campanar esta formada per base quadrada i a partir de certa alçada passem a tenir una planta octogonal. Per tant, la part baixa d’aquestes construccions és idèntica a un castell de quatre, tant des del punt de vista geomètric com des del punt de vista del funcionament estructural.

MARRECS DE SALT PILAR CATEDRAL GIRONA 2011

Característiques d'un casteller:

• Força : Són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L'origen dels castells rau en una època en que el poble estava acostumat a feines molt dures. En aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic, actualment es valora molt més la tècnica que la força.
• Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altra i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en el mateix pis, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort. De totes maneres el més important és tractar de ser equilibrats en tots els sentits.
• Valor : Una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell, sobretot la canalla, però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.
• Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-lo i tirar-lo a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç i concentració de tots depèn l'èxit del castell.

Tot i que el lema casteller es fonamenta tradicionalment en aquests quatre mots, n'hi ha molts d'altres igual, tant o més importants, necessaris per a la bona execució de la pràctica castellera: constància, treball, esforç, regularitat, confiança, compenetració, germanor, sort, etc.


Conjunt Fotos; Maite

Entrada del Blog feta per la Silvia O.