PREPARANT
EL DIA DE CARNESTOLTES
M’aixeco
a les 10.30h el divendres 8 de febrer del 2013. No era pas un dia com cap
altre, molt de treball durant quasi un mes previ, es veuria compensat gracies a
la festa de Carnestoltes al Ribot i Serra organitzat per la meva classe, 1er
d’Animació Sociocultural i Turística.
Estic
a casa esmorzant, em dutxo ràpid, preparo la bossa de l’entrenament i la
motxilla de l’escola la substitueixo per una bossa amb peces de roba negre i
una gavardina vermella.
Marxo cap a l’escola situada a Campoamor, no sé si es per què però estic molt nerviós, potser es que mai he entrat a l’escola en horari matinal, o potser és que avui és un dia especial i haig de treballar de valent perquè queda molta feina i després tocarà gaudir de la disbauxa.
Marxo cap a l’escola situada a Campoamor, no sé si es per què però estic molt nerviós, potser es que mai he entrat a l’escola en horari matinal, o potser és que avui és un dia especial i haig de treballar de valent perquè queda molta feina i després tocarà gaudir de la disbauxa.
Estic
amb els companys a la sala de les calderes traient tot el material de decoració
que fins fa un dia hem pintat, tallat, enganxat... Avui toca penjar-les per
l’escola i que els alumnes gaudeixin de la nostra pròpia fàbrica de xocolata.
Comencem decorant la porta de l’entrada a l’institut amb la silueta de les fàbriques que havien fet les mamis, amb l’ajuda de persones d’altres comissions que ajudaven en acabà les seves tasques. Era una silueta molt bonica i gran com la fàbrica de la pel·lícula i a la porta un cartell que posava WONKA que el vaig fer jo amb l’ajuda de l’Estefania, em va fer molta il·lusió veure’l perquè sents satisfacció pel treball ben fet.
Comencem decorant la porta de l’entrada a l’institut amb la silueta de les fàbriques que havien fet les mamis, amb l’ajuda de persones d’altres comissions que ajudaven en acabà les seves tasques. Era una silueta molt bonica i gran com la fàbrica de la pel·lícula i a la porta un cartell que posava WONKA que el vaig fer jo amb l’ajuda de l’Estefania, em va fer molta il·lusió veure’l perquè sents satisfacció pel treball ben fet.
Quan
vam acabar vam esperar a la Miriam perquè tocava decorar el passadís de
l’Institut, això era tasca de les Miriams que havien fet diferents cartells en
forma de porta amb diferents tipus de xocolata, en acabar vam entrar al gimnàs.
El
gimnàs era la zona més important que s’havia de decorar si o si, ja que en ell
es faria la gala, aquesta tasca treballaren la resta de companys de la meva
comissió, decoració, amb ajuda també d’altres persones que acabaven el treball.
El gimnàs tindrà una zona per cada classe on li hem fet un cartell amb el nom
de cada pel·lícula. Dos teles entre les columnes i una espècie de riu faran els
fons de l’escenari, estaran decorades amb caramels, setes, piruletes i a baix a
la dreta i haurà una porta d’entrada pels petits Oompa Loompa, amb un cartell de desnonament.
Acabem
la decoració del gimnàs i marxem al Pepe a menjar quasi tots junts, passem una
estona agradable i tornem a l’escola ja per disfressar-nos. Es comença a veure
alumnes disfressats de les seves respectives pel·lícules, inclòs professors
mags de Hogwarts, jo agafo la bossa amb les peces de roba i començo posant-me
els pantalons negres, una camissa del mateix color, la perruca, el barret i per
últim una gavardina vermella que havia trobat en una botiga de segona mà
espectacular. Les comparacions amb en Willy Wonka eren satisfactòries i als
meus companys els hi agradava. Sóc una altre persona, ja m’he ficat en el
personatge i aquesta escola és la meva fàbrica. Ara toca gaudir de la rua i
finalitzar amb la gala.
Però ja el dia preparant
el Carnestoltes havia acabat i entre els companys es respirava un aire
notablement agradable ja que tots veiem que havíem organitzat una de molt gran.
Així que tots vam sortir del gimnàs i ens vam dirigir a les afores de l’Institut perquè això no feia més que començar. SHOW MUST GO ON!
Miquel m´agrada com ho has explicat, tal qual ho vas viure, d'una manera molt personal i directa. Vas representar al Willy molt bé i l'abric semblava fet a mida per a tu. Com molts companys pensen, jo també crec que ens recordarem sempre d'aquest Carnestoltes 2013
ResponderEliminar